L'altre dia vaig renyar en Biel molt seriosament, després que en un rampell
d'egoïsme infantil va dir a uns amics que eren a casa : " Que podeu marxar si us plau?"
Perquè no li deixaven veure els dibuixos.
Crec que jo em vaig posar fins i tot vermella, de la vergonya
i de l'enrabiada que vaig agafar.
El meu sermó de després va ser: Biel, que sigui la primera i la última vegada
que dius una cosa semblant. Els amics són molt més importants que uns dibuixos.
I és clar, t'has de fer gran i viure moltes coses per adonar-te que els amics, els
de veritat, són un tresor molt valuós.
I això, espero que els meus fills ho vagin interioritzant...
Em venia molt de gust compartir aquesta petita història per introduir
el regal que vaig fer a una bona amiga pel seu aniversari.
Les que coneixem bé a la Muntsa, sabem que li encanten les bosses.
I quan dic que li encanten, és que LI ENCANTEN, amb majúscules.
Així és que un bon dia vaig trobar un kit a
I tink sew, on normalment només venen patrons.
Era molt senzill de fer, però els dibuixos de la tela em van enamorar. I a més,
vaig pensar que eren ideals per la Muntsa.
El kit només portava les nanses i la tela exterior amb els dibuixos.
Jo, a més, la vaig forrar amb una tela gris xulissima que vaig comprar fa molt de temps
La vaig cosir en un plis, i a la Muntsa li va encantar ;)
Gràcies per llegir-me durant una estona, mil gràcies!
Un petó, i un de molt especial a totes les meves amigues ;)